INTRODUCCIÓ

Benvinguts i benvingudes al blog de la novel·la de Joanot Martorell, Tirant lo blanc, nosaltres som l’ Elena Martinez i l’Andrea Padilla. Aquest blog segueix les pautes donades des de l’assignatura de llengua catalana.

1.UN BON CAVALLER

Amb la figura de Guillem de Varoic, podem deduir que un bon cavaller es caracteritzà per un bon cavaller que posà fi a les batalles vençudes del rei i, a més, és un gran vencedor de batalles. Fidel a l’orde de cavalleria, l’havia mantingut durant molt de temps per a esdevenir bon cavaller, en que l’orde dóna tot allò que pertany a un cavaller i aquest ha de donar totes les seves forces per a honrar l’orde de cavalleria.

El mot cavaller prové de la societat romana antiga, tot i que es va començar a utilitzar excessivament a partir del segle XIII, en que al principi només ho eren els militars i més tard, a partir del XV, podien ser-ho fins i tot els nobles que es caracteritzaven com gentilhomes.

Un bon cavaller es basa en els següents adjectius:

-Valentina, en que s’ha d’enfrontar amb un altre cavaller arriscant la seva vida sense tenir por a res ni de ningú. Per tant, ha de ser-ho per poder perseguir els malhomes sense témer els perills que li pugui esdevenir.

-Gentilhome, basat en una bona cortesia i gentilesa que defensa la seva ànima en qualsevol situació.

-Fidel a l’orde de cavallaria, en que un bon cavaller ha de complir tot allò que l’orde i la regla de cavalleria diuen, en que tal com la cavalleria dóna tot allò que pertany a un cavaller, aquest mateix ha d’honrar a la cavalleria fins la mort amb totes les seves forces.

-Ha de ser el millor i experimentat en armes i lletres, per poder defensar-se bé davant d’altres cavallers.

-Fort i noble perquè fos escut i defensa de les persones simples, a fi que ningú abusés dels altres per la força.

-Graciós en tot i comunicatiu amb qualsevol persona, sigui de la condició que sigui, ja que esdevenir cavaller és esforç, dedicació i fatiga.

-Home lleial i piadós, en que ha de mantenir lleialtat i ha de ser fiel al deure, la regla i la justícia.

-Virtuós, en que ell sap de quina manera ha de defensar-se davant altres cavallers i com fer-ho per sortir guanyant.

2. MÓN BÈL·LIC

Roba del cavaller
Gipó
Elm
Celada
Balaix
Armadura militar
Esperons calçats
Cordonera
Brial
Roba d’estat
Mantell
Caputxa
Bavera
Guarda braç
Caputxes de cavlcar
Arnès blanc
Paraments

Cascs
Elm
Elmet
Cimera
Cavaste
Ponet
Bainet


Tipus de cavaller
Genet
Porsavant
Arquers
Ballesters
Serfant
Cavaller de ventura
Rei d’armes/ Herald


Tipus d’armes
Armes deportives
Armes de torneig
Armes de guerra
Llança
Espasa cenyida
Espasa
Copagorja
Escut
Adorga
Nou
Canteres
Ballesta desencavalcada
Llances
Pavès
Bancs pitjats
Atxa
Coltell
Pavès
Tarja
Coltellina

Tipus de naus
Galera
Bergantí
Bombarda
Balener
Fusta
Estol (conjunt de naus)


Tipus d’enforontaments
Camp clos
Brega civil
Batalla
Justa
Encontre


Altres
Sàrria (elements que portaven els cavalls i ases)
Rossí (tipus de cavall)
Esquadra (unitat militar)
Cavall encobertat (tipus de cavall de guerra)
Lliça (camp de combat)

3. GUILLEM DE VAROIC I TIRANT

Actualment les relacions entre el jovent i la gent gran han canviat molt. Durant els segles el saber respectar i el respecte cap a la gent gran ha anat quedant desplaçat del món actual. Els joves em perdut el interès sobre el que podem aprendre dels nostres avis i només ens preocupem per els nostres interessos; estudiar, sortir de festa, quedar amb els amics i aprofitar la vida al màxim. En canvi la gent gran està molt més preocupada per els seus familiars, per la pèrdua dels seus amics i per assegurar-se que el jovent, del seu voltant pugui gaudir de la vida, ja que molts pensen que a ells els hi queda poc.

Si ho compararem amb la relació que tenia Tirant amb Guillem de Varoic és totalment diferent, Tirant des del primer moment que veu a l’ ermità ja els comença a elogiar i respectar, com podem veure en frases com “Pare reverend, com que la vostra santedat li plau tan saber el meu nom, em satisfà molt de dir-vos-el” pàg. 31 capítol 29. Tirant està molt interessat en el que pugui aprendre de l’ermità i li demana que li expliqui que és l’ordre de cavalleria. Com hem pogut comprovar amb el llibre de Tirant, al llarg dels segles s’ha anat perdent els respecte a la gent gran ja que abans es considerava que la gent gran acumulava tot el saber, al llarg de l’experiència, que era necessari per viure. En canvi ara,quasi no ens dignem a saludar als nostres avis quan els trobem per el carrer, i molt menys a escoltar totes les seves anècdotes. Creiem que hauríem de deixar de banda el nostre orgull i escoltar més a la gent gran, perquè tot el saber no es troba als llibres.

4. LA BELLESA FEMENINA

En una donzella, es valorava molt la pell blanca, ja que caracteritzava a les dames de bona condició social perquè si tenien la pell blanca, volia dir que aquesta no treballava al camp, la qual cosa, era de gentil condició.

Valoraven molt la bellesa respecte el cos, que era més angèlic que humà i amb tots els vestits que una donzella portava, que eren de gran cost, caracteritzava a una elegant dama.
No s’assemblen a les que es valoren avui dia perquè, en comptes de donar gran importància a la pell blanca, és més important la morena, que les caracteritza amb molta més bellesa i més elegància que no pas a les d’èpoques anteriors. A més, la condició social a la qual depengui una dama no influeix tant en l’enamorament, ja que simplement, no té gran importància.

5. TIRANT ENAMORAT

Tirant no patiu per aquest mal d’amor que us fereix, quan tingueu la voluntat li direu a Carmesina quan l’ameu. No patiu pel que dirà la gent vos sou noble cavaller. Enfronteu-vos a les vostres pors i parleu amb Carmesina com si ho féssiu amb mi. No entristiu el vostre cor sinó alegreu-lo amb la sort de veure Carmesina. Tot i que el vostre amor sigui no correpos no vol dir que tingui una mort miserable o un viure reposat però a la fi dolorosa. No us avergonyiu per confessar-me l’amor que sentiu per la bella carmesina ni molt menys ploreu. Donaríeu totes les vostres possessions i fins i tot la vida per estar al seu costat, ja m’ocuparé de parlar amb ella i esbrinar si sent el mateix per vos, amb la finalitat de la vostra alegria.

Antentament el vostre lleial cosí,
Diafebus.

6. RETRAT HUMORÍSTIC DE PLAERDEMAVIDA

Plaerdemavida era una de les donzelles més vulgars que tenia la princesa Carmesina, era una dona ja amb uns quants anyets, però els portava bastant bé ja que tothom la comparava amb la bella princesa Carmesina . Tenia un cos bell i proporcionat, amb una pell tan i tan blanca que quan no es rentava semblava estar bruta, i adoptava un color groguenc, com si estigues malalta.

En quan al seu caràcter podem dir que no es correspon al caràcter de les dones de l’època ja que té molt valor, en algunes ocasions es comporta com si fos el típic cavaller valent sense cap temor, és desvergonyida i molt sincera, ja que quan pensa una cosa la diu sense importar-li el que pensen els demés i les conseqüències que li pot portar, això porta com a conseqüència que Carmesina de vagades n’acabi farta. Cal remarcar els seus permanents pensaments eròtics, no gaires normals a l’època.
No trobem gaires descripcions físiques al llibre i per tan ens hem d’imaginar com era els seu aspecte, relacionat amb el cànon de bellesa de l’època.

7. TÒPICS LITERARIS

Els tòpics literaris en la novel•la cavalleresca Tirant lo Blanc

-Locus amuenus, en que Tirant es torna boig per l’amor de la bella Carmesina i fa tot el possible per aconseguir-la. Un gran exemple d’aquest tòpic és quan, Tirant, per l’amor de Carmesina, vol i desitja passar la nit amb ella al seu castell, tot i que no pot perquè al castell es troben presents l’emperador i l’emperadriu.

-Amor a primera vista, Tirant s’enamora de Carmesina en el moment que la veu i a partir d’aquí, no pot deixar de pensar en ella. L’exemple adequat és quan Tirant va a Constantinoble, on allà coneix a la jove Carmesina i se n’amora bojament.
També, per part del Cavaller Simó de Far, cavaller de regne de Navarra, quan s’enamora d’una gentil dama. L’exemple clar d’aquest tòpic, explica com aquest cavaller expressa els sentiments que sent per una gentil dama a aquesta mateixa, el qual ell desitja que sigui correspós i finalment, ho fa perquè s’estimen.

-L’ideal cavalleresc, en que qualsevol home que vulgui esdevenir cavaller, ha de dominar les lletres i les armes. Un clar exemple és quan, Tirant demanà ajuda a l’ermità; Guillem de Veroic, en que aquest per mitjà d’un llibre l’explica tot el que cal saber per ser un bon cavaller.

-Dames cruels, la Viuda Reposada s’enamora de Tirant i fa tot el possible per a que la relació entre Tirant i Carmesina no surti bé. L’exemple parla de quan la viuda reposada preparà una trampa per a fer possible la separació entre Tirant i Carmesina per mitjà d’enganys i falses aparences que intenta fer creure a Tirant.

-Beatus ille, els homes de l’època observen i admiren a les dones de pell blanca perquè representen que viuen a les ciutats i no al camp, i per tant, són de classe social alta. L’exemple clar d’aquest tòpic explica que un dels homes de la cort observa a la bella Agnès com veu vi, on al passar-li per la gola, es nota la vermellor del vi per la blanca pell.

8. DESENLLAÇ

Quan Tirant s’entrevista amb l’emperador i Hipòlit decideix no acceptar la pau a cent anys, proposada per Hipòlit, ja que aquest no lliurarà de la presó a Diafebus. Davant d’aquesta situació, Hipòlit, pensa en com actuar ja que si Tirant no accepta la pau, sap que tornarà i destruirà l’imperi de Constantinoble, així que deixen passar uns dies per replantejar-se la situació i tornar-ne a parlar. Passat un transcurs de dues setmanes en les quals Tirant ho passa molt malament ja que enyora molt a Carmesina, es tornen a convocar els membres i finalment Hipòlit accepta el fet de lliurar a Diafebus de la presó, i Tirant, respectivament, accepta la pau a cent anys. Tirant torna amb la seva estimada i decideixen fer una gran celebració, en la qual Diafebus i Estefania mantenen relacions sexuals, i fruit d’aquesta relació Estefania queda embarassada d’un nadó que serà un futur cavaller.

Però amb el pas del temps Tirant mor per causa d’una malaltia de transmissió sexual, tot i això ja ha deixat en estat a Carmesina. Aquesta amb la mort de Tirant ho passa molt malament, i quan arriba el moment del part, mort. La gran sorpresa del moment és que Carmesina no ha tingut només un fill, sinó que té bessonada: nen i nena. Malgrat això la nena, amb el nom de Guillermina en honor a Guillem de Varoic, al cap de pocs dies de vida mor. Però el petit nadó anomenat Tirant lo Blanc II, segueix amb vida en les mans de Plaerdemavida, la qual li farà de mare durant tota la seva vida. Quan és gran, és tant bon cavaller com el seu pare, i cal dir que el nom de Tirant lo Blanc passarà generació rere generació...